TDAH: Trastorn per Dèficit d'Atenció amb o sense Hiperactivitat

2016-11-16    |    nens, Psicopedagogía, Pediatría, Pacientes, Centro perfetti

El TDAH és un trastorn d'origen neurobiològic i de caràcter hereditari, pot tenir influències de factors socioambientals però aquests no en són la causa.

És un trastorn del que cada vegada en sentim a parlar més, ja que en els últims anys el nombre de nens i nenes diagnosticats amb TDAH ha augmentat significativament. Això no vol dir que hi hagi més nens amb aquest trastorn, sinó que gràcies als avenços en els camps de la medicina i la psicologia ara sabem que hi ha una explicació i una causa darrere del que abans es catalogava solament com a nens inquiets,  moguts, ganduls o distrets.

Una detecció i un diagnòstic precoç serà molt important pel futur del nen, ja que quan s'inici un tractament i se li ofereixi l'ajuda que necessita, millors seran els resultats que s'obtindran.

Normalment els primers en detectar símptomes d'alerta solen ser els pares i els mestres. El diagnòstic el farà un professional del camp de la medicina o de la psicologia; i a partir d'aquí es podrà començar un tractament a nivell psicològic i psicopedagògic, i en els casos que sigui necessari farmacològic. Durant tot el procés és molt important que hi hagi comunicació i coordinació entre la família, l'escola o institut i el/s professional/s extern/s.

Els símptomes que caracteritzen el TDAH són:

-    Dèficit d'atenció

-    Impulsivitat

-    Hiperactivitat



Cal tenir en compte que no tots els nens manifestaran els mateixos símptomes ni amb la mateixa intensitat. Segons el Manual de Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM-5) es diferencien tres tipus de trastorns dins el TDAH:

-    TDAH predominantment Hiperactiu- Impulsiu

-    TDAH predominantment Dèficit d'Atenció

-    TDAH combinat

 

BIBLIOGRAFIA:

FUNDACIÓN ADANA (2006) Guía Práctica para educadores. El alumno con TDAH. Ediciones Mayo

American Psychiatric Association. (2013). Diagnostic and stadistical manual of mental disorders (5th ed.) Washington, DC

BARKLEY, A. RUSELL (1999) Niños Hiperactivos. Cómo comprender y atender sus necesidades especiales. Barcelona: Paidós Ibérica



Volver al listado de noticias
Temas

No se trata de enseñar al enfermo a "moverse", sino de guiarle para que dirija la atención hacia las diferentes informaciones provenientes del cuerpo.

Carlo Perfetti, Neurólogo

El aprendizaje es la condición previa al proceso de desarrollo.

Vygotsky L.S, Psicólogo

El problema está en el cerebro y no en el músculo. Usemos el cerebro del paciente.

Carlo Perfetti, Neurólogo
Nuestro sitio web utiliza cookies para mejorar los servicios que se ofrecen. Si continúa navegando, asumiremos que acepta su uso