Noticias

MALALTIA DE PARKINSON. Ganglis Basals i Rehabilitació  

La Malaltia de Parkinson (MP) és un malaltia neurodegenerativa crònica del Sistema Nerviós Central que afecta als Ganglis Basals, produint-se una reducció progressiva de neurones de la substància negra que és la generadora de Dopamina (1). La Dopamina és un neurotransmissor involucrat en la organització del moviment, per tant, aquest dèficit provoca tota una sèrie d’alteracions motores com ara tremolor en repòs, bradicinèsia, acinèsia, rigidesa muscular, alteració de la postura, trastorns de l’equilibri i de la marxa (2). 

A què es deuen aquestes alteracions motores? És important entendre com la alteració no està en el propi múscul, sinó en el cervell que no és capaç de dirigir el moviment correctament. L’organització del moviment normal en l’home és fruit d’una complexa interacció e integració de diferents àrees cerebrals. Cada àrea dóna una aportació diferent a aquest procés per poder obtenir un moviment correcte (1), en el moment que alguna d'aquestes àrees no funciona correctament veiem alterat el moviment.

 Per tant, és important que el terapeuta que s'ocupa de la rehabilitació i les persones diagnosticades de la EP coneguin quines són les estructures alterades o lesionades per el procés patològic; quin és el funcionament normal d’aquestes estructures; com aquestes estructures estan afectades per la lesió i com es poden activar per tal de facilitar el procés de recuperació.

 La Substància Negra (a través de la generació de Dopamina) participa fonamentalment en la planificació dels moviments complexes (2), és per això, que en la MP no veiem alterat el moviment analític (com per exemple aixecar un braç o moure una cama), i en canvi si trobem alterada la capacitat de caminar o fer coses complexes com per exemple cordar-se unes sabates. Aquesta planificació de moviments complexes la desenvolupa gràcies a una sèrie de connexions amb altres àrees del nostre cervell. Els ganglis basals reben els inputs (informació) de la escorça cerebral i envien els seus outputs de nou (informació elaborada), a través del tàlam que és com una estació que distribueix la informació cap a l’escorça cerebral, concretament a àrees prefrontals i premotores que son les que tenen la funció de planificar i executar l'acció. Cada una d'aquestes àrees que acabem de descriure, tenen un paper importantíssim dins una complexa cadena, en el moment que alguna no funciona correctament es veu alterada tota la cadena.

Tradicionalment es creia que els ganglis basals només intervenien en el control del moviment voluntari, però actualment es coneix que contribueixen en altres funcions com les oculomotores, les cognitives i les emocionals.

Tota aquesta xarxa de connexions i la modulació proporcionada per els ganglis basals serveix per aconseguir una planificació, iniciació i terminació apropiada dels moviments voluntaris; sobretot d’aquells moviments amb una dimensió cognitiva complexa (2).

Per orientar el tractament neurorehabilitador de forma eficient, és imprescindible ser coneixedors d’aquests processos i saber valorar com estan alterats en cada cas per tal de poder-los treballar durant la teràpia i així mantenir actives les àrees afectades.

Carolina Comellas Batlle email: ccomellas@centroperfetti.com        

BIBLIOGRAFIA           

1.       Kandel E R. Principios de Neurociencia. 1º edición. McGraw-Hill, 2001.

2.       Purves D, et al. Invitación a la neurociencia. Buenos Aires: Editorial Médica Paramericana, 2001.