Noticias

MALALTIA DE PARKINSON: Funcions dels Ganglis Basals i com activar-los en rehabilitació

Els rols principals dels ganglis basals relacionats amb la producció del moviment, i que desenvolupen gràcies a les connexions amb altres parts del cervell són:

- desenvolupament de seqüències de moviment estabilitzades, ben apreses, previsibles i que per tant no necessiten d’un control conscient (exemple: la marxa, les transferències, els canvis de postura...).

- generen una senyal interna que indica el final d'un component del moviment, en una seqüència de moviment, i que permet passar al següent. Per exemple: l’acinèsia o bradicinèsia (manca de moviment o lentitud en la velocitat del moviment) que observem en les persones diagnosticades de Parkinson durant la marxa, podria estar relacionada amb la interrupció d'aquests senyals interns provocant les alteracions que observem quan el pacient comença a fer cada vegada passos més curts fins a arribar a la congelació de la marxa (bloquejos o freezing).

        - integració i selecció de les informacions sensorials provinents de diferents fonts, transformant-les en senyals coherents fonamentals per l’ús motor (p.ex: la informació visual per poder caminar/desplaçar-se).

        - control predictiu del moviment(1,2): permet preveure el moviment i corregir-lo si és necessari.

            - produeixen referències internes (corporals) necessàries per a la producció del moviment (3), com per exemple el ser conscients de com tenim les cames quan caminem o utilitzar la sensació del propi pes del cos per canviar les càrregues quan ens aixequem de la cadira. Quan no funcionen correctament i no poden produir aquestes senyals internes, s'activen mecanismes compensatoris com l’ús de referències externes (per exemple la vista) que no sempre són útils.

             - Els ganglis basals intervenen en les funcions executives com ara tasques cognitives i resolució de problemes (problem solving) (4). En la MP podem trobar problemes en la planificació i elaboració d’estratègies comportamentals: alentiment en els processos cognitius (bradifrènia), dificultat a elaborar un comportament guiat internament, alteracions dels processos d’atenció i/o dificultats per produir dues tasques simultànies (1).

            - Intervenen també en processos d’aprenentatge (1) de manera complementària respecte les estructures corticals i el cerebel en l’aprenentatge de tasques sensoriomotores (2).

Totes aquestes diferents funcions descrites dels Ganglis Basals han estat descobertes en els últims estudis dels últims 20 anys aproximadament. En aquests vint anys s’ha evolucionat molt en el coneixement  de la malaltia i per tant, s’ha perfeccionat el tractament mèdic i farmacològic.

Tot i així aquest tractament no és suficient per parar l’evolució de la malaltia que és progressivament incapacitant, sobretot al llarg dels anys quan el tractament mèdic deixa de ser eficient. Els problemes en la marxa i l’equilibri persisteixen i s’associen a una disminució de la independència i de la mobilitat de la persona que la pateix.

És per això que pren un paper molt important el tractament que es pot realitzar des de la fisioteràpia. Hi ha estudis que afirmen que la intervenció de fisioteràpia ajuda a disminuir i/o retardar l’evolució dels dèficits i així millorar la qualitat de vida del pacient (6).

Per tal que la intervenció des de la fisioteràpia sigui efectiva, és imprescindible que treballi totes aquestes funcions descrites anteriorment que són les que estan alterades en la MP. Només d'aquesta manera la rehabilitació pot garantir un alentiment de la malaltia i afavorir a una millor qualitat de vida.          

Des de la rehabilitació neurocognitiva, basada en el “Exercici Terapèutic Cognoscitiu” (Mètode Perfetti), es treballen tots aquests aspectes de manera integrada per tal de afavorir l'activació de les àrees lesionades i lluitar contra la degeneració de la substància negra. Permetent d'aquesta manera alentir els dèficits.

Veiem un exemple d’un exercici per millorar la postura, l’equilibri i la marxa: el pacient, guiat per el terapeuta, i a través de l’atenció al seu cos percep la postura, el pes en els peus i com s’organitza per mantenir una correcta postura i equilibri que li permetrà caminar amb normalitat i evitar els bloquejos.

Fotografia. El fisioterapeuta col.loca una balança sota cada peu i li pregunta al pacient on te més pes després d'ensenyar-li diferents possibilitats: a la dreta una mica, bastant o molt pes o a l'esquerre una mica, bastant o molt pes. El pacient per poder resoldre aquest problema s'ha de fixar atentament a la variació de la pressió que es dona a la planta dels peus. Aquest exercici permet aprendre estratègies cognitives per evitar el freezing o desbloquejar-se en el cas que el pacient es quedi bloquejat.

Per a més informació poden contactar directament amb l'autor:

Carolina Comellas Batlle email: ccomellas@centroperfetti.com             

 BIBLIOGRAFIA           

1.       Kandel E R. Principios de Neurociencia. 1º edición. McGraw-Hill, 2001.

2.       Purves D, et al. Invitación a la neurociencia. Buenos Aires: Editorial Médica Paramericana, 2001.

3.       Morris ME, Iansek R, Matyas TA, Summers JJ. Stride length regulation in Parkinson's disease. Normalization strategies and underlying mechanisms. Brain. 1996 Apr; 119 ( Pt 2):551-68.

4.       Alexander GE, DeLong MR, Strick PL. Parallel organization of functionally segregated circuits linking basal ganglia and cortex. Annu Rev Neurosci. 1986; 9:357-81.

5.       Grimbergen Y, Munneke M, Bloem BR. Falls in Parkinson’s disease. Review. Curr. Opin Neurol 2004; 17:405–15.

6.       Hirayama MS, Gobbi S, Gobbi LTB, Stella F. Quality of life (QoL) in relation to disease severity in Brazilian Parkinson’s patients as measured using the WHOQOL-BREF. Arch Gerontol Geriatr 2008; 46: 147–60.