Quan una persona pateix un ictus,
les conseqüències del mateix son molt evidents: veiem mig cos paral.litzat o
amb dificultats per caminar, per estar assentat correctament o per fer les
diferents funcions de la mà com per exemple agafar i manipular objectes. Però
quan hi ha una lesió cerebral es produeixen alteracions en altres esferes del
moviment, no menys importants que els motors, ens referim a la alteració
de la percepció del propi cos i de la relació d'aquest amb el mon que ens
envolta. Molts autors, Anockin, Goldstein, Maturana, Varela i Rizzolatti
afirmen que la percepció doncs és la base per el re-aprenentatge del moviment.
Però què passa exactament al cervell quan volem fer un moviment
voluntari segons aquests autors? Realitzar una acció tan rutinària com és agafar una taça de
cafè és una activitat molt complexa des del punt de vista cerebral i és que
perquè s'activin els nostres músculs, les nostres articulacions i els nostres
tendons per arribar a tocar la taça hi ha una sèrie d'àrees cerebrals connectades
a través d'una complexa xarxa neural que permet arribar a executar
aquesta acció. Prèviament a l'activació dels músculs s'activen les àrees que
fan referència a la percepció del cos, la distancia del cos a la taça, la
posició de les articulacions en l'espai i el record d'haver realitzat aquesta
acció prèviament al llarg de la nostra vida, per tant fem recurs de la nostra
memòria. El cervell doncs necessita utilitzar la cognició per
realitzar el moviment. L'atenció per exemple és un procés cognitiu fonamental
per seleccionar les informacions que son necessàries per poder realitzar el
moviment com la posició de la mà, del colze i de l'espatlla, el tacte de la
superfície de la mà, el possible pes que tingui l'objecte... Per tant l'atenció, la preparació, el raonament, l'anticipació, la memòria, la capacitat
per resoldre una situació o un problema son processos cognitius que
no els podem separar del moviment. Per tant la percepció i la cognició formen
el moviment, de fet el moviment és percepció i cognició i per tant son aspectes
fonamentals a tenir-los en compte durant la rehabilitació de casos de lesions
cerebrals provocats per un ictus.
Quan hi
ha una lesió cerebral degut a un ictus o un traumatisme cràneo-encefàlic hi ha
una alteració de tots aquests processos, no només motors sinó també perceptius
i en alguns casos cognitius. La rehabilitació neurocognitiva pel moviment
permet que durant l'exercici la persona activi la percepció i la cognició a
través de la guia del fisioterapeuta que orienta a través de diferents
propostes de problemes neurocognitius que el pacient haurà de resoldre a través
del cos en moviment.
Mostrem
una sèrie d'exemples d'exercicis per la recuperació de la mà hemiplègica que
realitzem al centre de Fisioteràpia Perfetti de forma individual amb pacients
que han patit un ictus:
Per a més informació i primeres entrevistes-gratuïtes trucar al 931929419.
No se trata de enseñar al enfermo a "moverse", sino de guiarle para que dirija la atención hacia las diferentes informaciones provenientes del cuerpo.
Carlo Perfetti, Neurólogo
El aprendizaje es la condición previa al proceso de desarrollo.
Vygotsky L.S, Psicólogo
El problema está en el cerebro y no en el músculo. Usemos el cerebro del paciente.
Carlo Perfetti, Neurólogo