La Malaltia de Parkinson (MP) és un malaltia neurodegenerativa crònica del Sistema Nerviós Central que afecta als Ganglis Basals, produint-se una reducció progressiva de neurones de la substància negra que és la generadora de Dopamina (1). La Dopamina és un neurotransmissor involucrat en la organització del moviment, per tant, aquest dèficit provoca tota una sèrie d’alteracions motores com ara tremolor en repòs, bradicinèsia, acinèsia, rigidesa muscular, alteració de la postura, trastorns de l’equilibri i de la marxa (2).
A què es deuen aquestes alteracions motores? És important entendre com la alteració no està
en el propi múscul, sinó en el cervell que no és capaç de dirigir el moviment
correctament. L’organització del moviment normal en l’home és fruit d’una
complexa interacció e integració de diferents àrees cerebrals. Cada àrea dóna
una aportació diferent a aquest procés per poder obtenir un moviment correcte
(1), en el moment que alguna d'aquestes àrees no funciona correctament veiem
alterat el moviment.
Per tant, és
important que el terapeuta que
s'ocupa de la rehabilitació i les persones diagnosticades de la EP coneguin quines
són les estructures alterades o lesionades per el procés patològic; quin és el
funcionament normal d’aquestes estructures; com aquestes estructures estan
afectades per la lesió i com es poden activar per tal de facilitar el procés de
recuperació.
Tradicionalment es
creia que els ganglis basals només intervenien en el control del moviment
voluntari, però actualment es coneix que contribueixen en altres funcions com
les oculomotores, les cognitives i les emocionals.
Tota aquesta xarxa de connexions i la modulació
proporcionada per els ganglis basals serveix per aconseguir una planificació, iniciació i terminació
apropiada dels moviments voluntaris; sobretot d’aquells moviments amb una
dimensió cognitiva complexa (2).
Per orientar el tractament neurorehabilitador de forma eficient, és imprescindible ser coneixedors d’aquests processos i saber valorar com estan alterats en cada cas per tal de poder-los treballar durant la teràpia i així mantenir actives les àrees afectades.
Carolina Comellas Batlle email: ccomellas@centroperfetti.com
BIBLIOGRAFIA
1.
Kandel E R.
Principios de Neurociencia. 1º edición. McGraw-Hill, 2001.
2.
Purves D,
et al. Invitación a la neurociencia. Buenos Aires: Editorial Médica
Paramericana, 2001.
No es tracta d'ensenyar el malalt a "moure", sinó de guiar perquè dirigeixi l'atenció cap a les diferents informacions provinents del cos.
Carlo Perfetti, Neuròleg
L'aprenentatge és la condició prèvia al procés de desenvolupament.
Vygotsky L.S, Psicòleg
El problema està en el cervell i no en el múscul. Fem servir el cervell del pacient.
Carlo Perfetti, Neuròleg