En el pla
educatiu, la motivació ha de ser considerada com la disposició positiva per
aprendre i continuar fent-ho de manera autònoma.
El nostre sistema
educatiu, generalment, no sol donar la importància suficient a la motivació en
el procés d’aprenentatge, però n’és un factor clau. La motivació pot influir en
el què, en el quan i en el com aprenen els alumnes (1). Si l’alumne no està
motivat per allò que se li intenta ensenyar, no ho aprendrà.
Hi ha una relació
entre l’èxit, el fracàs i la motivació: l’èxit alimenta la motivació i la
motivació facilita l’obtenció de l’èxit. El fracàs redueix la motivació i la
manca de motivació porta al fracàs (2). Si l’estudiant aconsegueix els seus
objectius, guanya confiança en sí mateix, està més convençut que té les
habilitats i capacitats necessàries per aprendre. Això el motiva a establir
nous objectius i a dedicar-hi més esforç, la qual cosa el portarà a aconseguir millors resultats, i
augmentarà el seu nivell de motivació.
Per tant, la motivació és una variable imprescindible en qualsevol model d’aprenentatge. I és un dels elements determinants del rendiment acadèmic. Pot afectar tant a un nou aprenentatge com a l’execució de les habilitats apreses, a les estratègies i als comportaments.
Els estudiants que estan motivats per aprendre
un tema estan disposats a comprometre’s en qualsevol activitat que pensin que
els ajudarà a aprendre, com estar atents a classe, organitzar i preparar el
material corresponent, prendre apunts,
demanar ajuda quan no entenen alguna cosa. (1). En conjunt, aquestes activitats
faciliten l'aprenentatge.
En canvi, els
estudiants que no estan motivats per l’aprenentatge no solen mostrar l’aptitud
necessària per ser sistemàtics en els seus esforços per aprendre. Presten poca
atenció en el desenvolupament de la classe, no organitzen ni preparen el
material, etc. Cal tenir en compte que molts d'aquests alumnes desmotivats
no acostumen a tenir la sensació que aprenen; i un del principals reforços
de l’activitat escolar és l’èxit en l’aprenentatge.
Sense motius ningú no aprèn, però només amb motius tampoc no aprendríem. El que produeix aprenentatge és l’acció no la motivació; però aquesta acció ha d’estar ben motivada (3). La motivació seria el motor del rendiment acadèmic que ens fa passar a l’acció.
En el servei de psicopedagogia del Centre Perfetti s'avalua i s'identifiquen els problemes que l'infant o l'adolescent manifesta durant el procés escolar. Es realitzen les actuacions adaptades a cada nen/a per reforçar les seves mancances i potenciar les estratègies per superar les dificultats escolars.
Primeres entrevistes gratuïtes.
Per a mes informació trucar a: 931929419
BIBLIOGRAFIA
1. PINTRICH, P. R., SCHUNK, D.H. Motivación
en contextos educativos. Teoría,
investigación y aplicaciones. Ed. PEARSON EDUCACIÓN, S.A. Madrid,
2006.
2. SURÍS, P. Aprenentatge i motivació. Universitat de Girona, 2005.
3. MALLART i NAVARRA, J. Didàctica de la motivació com a motor de
l’aprenentatge en una pedagogia humanista. Universitat de Barcelona, 2006.
No es tracta d'ensenyar el malalt a "moure", sinó de guiar perquè dirigeixi l'atenció cap a les diferents informacions provinents del cos.
Carlo Perfetti, Neuròleg
L'aprenentatge és la condició prèvia al procés de desenvolupament.
Vygotsky L.S, Psicòleg
El problema està en el cervell i no en el múscul. Fem servir el cervell del pacient.
Carlo Perfetti, Neuròleg